I al final del dia, després d'anar atrafegat d'aquí cap allà aqueferat en mil nicieses, sense temps per a res i apressat per tot, decideixo fer memòria i recordar allò que no s'ha esdevingut. I al llit, abans de tancar els ulls i caure en el son, recordo amb precisió i plaer les estones de lleure, els plaers dels sentits i el goig del pensament, les menges exquisides i l'agradosa lectura. Doncs trobo que entre allò que s'ha esdevingut i allò que s'hagués pogut esdevenir, o allò que m'hagués plagut que s'esdevingués, no hi ha cap motiu per discriminacions, i que tant és si allò que em plau recordar no ha succeït mai.
2 comentaris:
Totalment d'acord! Molt ben fet!
A mi em plau recordar un dinar acompanyada, un passeig enmig d'un bosc frondós, un pastís de xocolata, un massatge... i un suma i segueix.
suspir. què hi farem, si no hi ha més remei, benvingut el remei...
Publica un comentari a l'entrada