Com a novel·lista, naturalment, prefereixo l’anècdota a la teoria, escriu en un cert moment Julian Barnes, a Comiats.
I jo, és clar, no puc més que fer-me meves les paraules de Barnes. Perquè sí, i tant, només faltaria, és clar que sí. Perquè tota teoria no és més ficció, no més que un intent maldestre i matusser de voler racionalitzar l'irracional, de voler fer passar bou per bèstia grossa, de provar d'imposar un particular i determinat (i sempre equivocat) punt de vista. I si bé és cert que les anècdotes també són ficció, si més no ho són d'una manera més lleugera, més juganera, més amable, més agradable d'entomar. Si més no de vegades.
