Kyō no kakimono (XI)

Som profunds, tornem a ser clars. Aquestes paraules de Nietzsche (...) poden definir també les pàgines de Marisa Madieri. La crítica sovint n'ha subratllat la neta i despietada transparència, que fa que el fons obscur de la vida aparegui en la límpida superfície de les coses tal com són, aigua cristal·lina en què s'emmiralla el perfil de la tortuosa geometria de les cavitats submarines. Escriu Claudio Magris, el seu marit, al postfaci de Verd Aigua.

I és potser per les meves antitètiques circumstàncies, pels meus confortables dies nets de qualsevol trasbals, sense cap gros destorb en la meva memòria més enllà de la inadequada temperatura de l'aigua del bany o de l'excessiva cocció del turbot, que em sé incapaç d'una prosa transparent que només deixaria relluir la plana geometria del meu fons. El turbot és massa cuit, o l'aigua és freda, els pantalons mal planxats, s'ha acabat el paper higiènic, els llençols no han quedat del tot nets, hi ha massa trànsit, he perdut el tren, un conegut ha traspassat, l'orxateria és tancada, m'ha picat un mosquit, s'ha fos una bombeta, la soprano ha fet figa, la buguenvíl·lia no ha florit, s'ha acabat l'aiguardent, m'he descuidat el paraigües, hem tingut convidats a sopar, el torró és massa dolç, el bacallà massa salat, tinc tos... vet aquí la meva trasbalsadora transparència.

Bardassoni desu

També a Verd aigua trobo bardassoni, un mot de bella fonètica el significat del qual m'escau d'allò més, essent com és un bardassoni algú d'una buida presumpció que es manifesta amb una xerrameca estúpida i incessant. Si més no aquest és el significat que li dóna l'àvia Quarantotto, i que jo dono per bo en no trobar la paraula en cap dels diccionaris d'italià on-line que consulto. A google, en canvi, trobo que a més del terme despectiu (i poc normatiu) utilitzat per l'àvia Quarantotto, Bardassoni, amb la B inicial en majúscula, també correspon a un cognom potser no gaire popular que podria apropiar-me. Bardassoni è il mio cognome, per servirlo, dErsu_ Bardassoni. Come dice lui? Sí, sí, io sono un buon bardassoni, anche, ciarlatano e stupido, molto stupido. Sí, davvero. Ciao e grazie mille.

Yomimasu

Llegeixo amb plaer Verd aigua, de Marisa Madieri, on es recorda l'èxode dels italians de Fiume, que foren substituïts per eslaus quan la ciutat, i bona part de la península d'Ístria, passà de mans italianes a iugoslaves en formar part Itàlia del bàndol perdedor de la Segona Guerra Mundial i Iugoslàvia del guanyador. En paral·lel, a la premsa llegeixo la fugida de milers d'uzbeks del Kirguizistan, foragitats de les seves cases per la majoria kirguís. Com fins fa quatre dies feren els albano-kosovars amb els serbis, que pocs dies abans feren el propi amb albano-kosovars, bosnis, macedonis i croats, i, al seu torn, els macedonis amb els albanesos. Com els russos feren amb els alemanys de la Pomerània, i abans els alemanys amb qualsevol eslau que trobessin en el seu mecanitzat marxar cap a l'est. Com potser voldrien fer els israelians amb els palestins, si Israel no tingués l'inconvenient de ser un estat democràtic, essent com és la democràcia un gros destorb a l'hora d'executar una neteja ètnica com cal, i com de ben segur farien els barbuts hamassians amb els israelians, si els hamassians tinguessin la força necessària per fer-ho, doncs de ganes sembla que no els hi en falten, ni als hamassians ni, pràcticament, a ningú.