Així és com l’home carrega la culpa de Déu, i seria força just que algun dia Déu decidís carregar la nostra culpa. No sé com s’ho farà el venerable i totpoderós Senyor lliure de culpa, però crec que s’hauria de transformar en home per dur-ho a terme, escriu Mann, tradueix Ramon Monton, a Josep a Egipte, tercera part de Josep i els seus germans.
I clar, Mann aprofita per fer-se el trapella, en saber com sap (en saber com tots sabem), que finalment Déu va dir que d'acord, que sí, que entesos, que per una vegada ja l'entomaria ell, l'esmentada i mai volguda culpa. I d'aquí que envies al seu fill, que no deixava de ser ell mateix, perquè l'estomaquessin i l'escarnissin, el vexessin i el crucifiquessin, i el fessin carregar, ni que fos per una sola i única vegada, amb la culpa de tot plegat.
I talment aquells que excel·leixen en l'art de donar-se importància, poca broma del suc que va saber treure Déu d'aquest breu i precís instant.
