Kokusai tan'i-kei

És un cop acabada la lectura, i un cop fetes les anotacions corresponents, que deso el llibre a la prestatgeria del menjador, just on li correspon, que curiosament és entre dos volums publicats fa força anys per Edicions 62 dins la col·lecció MOLU2, Molloy de Beckett a la seva esquerra, i El llegat de Humboldt, de Saul Bellow, a la dreta, atès que l'autor del llibre a desar, Enoch Soames, és Max Beerbohm.

I és en desar el llibre que m'adono que la seva alçada és exactament la mateixa que la dels llibres que li són veïns o, si més no, tan exactament com la precisió de la meva vista em permet apreciar, que diria que és de l'ordre de deu micròmetres, és a dir, 10^(-5) metres. Circumstància certament curiosa, atès que es tracta de llibres publicats per editorials diferents (Edicions 62 i Edicions del cràter), i que diria que no es repeteix en cap altre punt de la meva biblioteca. Però no, perquè en parar atenció de manera sistemàtica a les lleixes, veig que aquesta circumstància es repeteix de tant en tant, prou de tant en tant perquè ara resulti excessiu llistar els casos on la mida torna a ser tan perfectament coincident en llibres que no comparteixen editorial, i per pensar que potser hi ha uns estàndards dins la indústria editorial per determinar quines alçades són desitjables i quines no.

El cas, és que en començar a anotar aquesta observació tan i tan irrellevant, de cop m'adono que no sé com anomenar la unitat de mesura que he esmentat, els 10^(-5) metres. Si fos 10^(-6) metres ho tindria clar, micròmetres, el que abans es deien micres, que trobo un nom més juganer. Però, 10^(-5) metres?, com dimonis s'anomena la unitat de mesura de 10^(-5) metres? És aleshores que obro una nova pestanya del navegador i busco les unitats amb què el Sistema Internacional mesura les distàncies i, oh sorpresa, els noms passen dels mil·límetres als micròmetres, deixant orfes de nom tant el 10^(-5) metres com el 10^(-4) metres. Circumstància que trobo del tot irregular i força escandalosa, atès que bé disposem de decímetres i centímetres per referir-nos a les unitats que intercalem entre el metre i el mil·límetre. Aleshores, perquè no anomenar també a les unitats que s'intercalen entre el mil·límetre i el micròmetre?, perquè no anomenar-les, tal vegada, decimil·límetre o hectomicròmetre (10^(-4)) i centimil·límetre o decamicròmetre (10^(-5))?

Encara sort que sento el senyal acústic que fa el rentavaixella en acabar la feina, de manera que em veig obligat a alçar-me per anar-lo a obrir, no sigui cas que, un cop més, el vapor de la neteja condensi i després, en el moment de buidar-lo, em trobi plats i gots encara humits.

Kochira no otōsan wa nani o omoimasu ka

El seu pare creia que, fos com fos, al final tothom rebia el que es mereixia, ens diu en un cert moment l'omniscient veu narradora de La víctima.

Pensament del tot equivocat però sens dubte sensat i tranquil·litzador, el del pare de l'Asa Leventhal, que ens garanteix, a poc que un sigui capaç d'enganyar-se a si mateix amb les paraules, que es pot viure i morir en pau sense necessitat d'escarrassar-se en castigar als malvats (els altres) ni recompensar als virtuosos (un mateix). I és que per aquesta feixuga i extravagant tasca ja disposem de la deïtat monoteista de torn, doncs no em negaran que una de les funcions més importants que duu a terme qualsevol déu com cal és precisament la d'impartir, ni que sigui en el més enllà, allò que ves a saber per quina estranya raó ens plau anomenar justícia. D'aquesta manera hom pot anar passant amb la tranquil·litat de saber que el desgraciat aquell que un dia ens va trepitjar l'ull de poll cremarà per sempre més en els poc acollidors focs de l'infern, alhora que un mateix jaurà en companyia d'unes quantes dotzenes de formoses donzelles i/o trempats púbers, segons gustos, per explorar a consciència les múltiples i variades possibilitats de la sempre gustosa folga. I qui dia passa any empeny.