Hi ha una monarquia constitucional. Hi ha dos grans partits de torn. Hi ha una aparença de sufragi. Hi ha una suposada premsa d'opinió. Hi ha una Constitució i un Parlament. Tot plegat és una enorme ficció, una mentida fenomenal que subsisteix, sota una estructura artificial de país políticament europeïtzat...
Són les de més amunt paraules escrites per Josep Pla al volum vint-i-cinquè de la seva obra completa, dedicat a Francesc Cambó, per descriure la situació d'allò que hom anomena Espanya en temps de la regència de Maria Cristina, aquella de la parada de metro del Corte Inglés de l'avinguda Diagonal. Eren aquells temps de forta crisi, amb la pèrdua de les colònies i altres desastres que ara no venen al cas.
I com les de més amunt, a l'esmentat llibre es poden trobar moltes altres paraules també escrites per explicar els anys aquells de la regència de Maria Cristina i del posterior regnat del seu fill, anys de crisi espanyola i de revifalla d'allò que s'anomenà catalanisme, que ves per on, servirien perfectament per descriure la situació d'aquests darrers anys, de crisi espanyola i de revifalla del catalanisme, ja per fi dit independentisme. Potser, que qui vulgui estar ben informat tanqui els diaris i obri els llibres, si més no aquest, el vint-i-cinquè volum de l'obra completa de Pla, dedicat, diu l'autor, que era un murri, a Francesc Cambó, que era tot un nervi.
