Watashi-tachi desu ka

La lectura de Nosaltres, del rus Ievgueni Zamiatin, em porta el record de la lectura feta ja fa molts anys, però mai oblidada, d'El senyor G. A. a X, de l'hongarès Tibor Déry. I si la lectura de Zamiatin em porta el record de Déry, és per una certa antítesi que em fa considerar que ambdues novel·les són, a la vegada que iguals, contraries en tot, talment l'una fos la imatge d'altre, o l'altre la imatge de l'una. Doncs si la distòpia que ens ofereix el senyor Zamiatin presenta una societat on la llibertat ha estat abolida en benefici d'una certa i suposada felicitat, la distòpia del senyor Déry ens ofereix una societat on la llibertat és absoluta també en benefici d'una certa i suposada felicitat. Felicitat, és clar, del tot absent en qualsevol d'ambdues distòpies, en ser com és la felicitat no més que un impossible d'indesitjable assoliment, esdevenint, en el cas de la novel·la de Zamiatin, no més que l'excusa d'un estat omnipresent i omnipotent que considera als seus ciutadans com a cèl·lules negligibles i prescindibles d'un únic cos central. En canvi, en el cas de Déry no hi ha estat, no hi ha llei, no hi ha societat, no hi ha res, només desvagats que es passegen enmig de la desolació més absoluta, això és, enmig de la seva suposada llibertat.

Kochira wa Balázs-san desu

Un saludat em demana que tradueixi l'obra de Laszlo Balázs, l'oblidat però certament brillant escriptor hongarès. El meu saludat diu ser editor i diu, també, estar preparant l'edició de l'obra complerta del senyor Balázs, que pensa encetar amb a történet nevetséges, potser la més popular de les seves novel·les breus. Jo, és clar, no era la seva primera opció com a traductor, però per motius evidents altres traductor més qualificats han refusat la seva proposta. Jo, només faltaria, també refuso, doncs sense la popularitat de Márai ni l'humanisme de Déry, Balázs destacà per la seva militància a Nyilas Kereszt i pels seus pamflets antisemites, i trobo poc recomanable barrejar el meu nom amb el seu, per molt que potser fora un escriptor excel·lent. El meu saludat, però, fa oïdes sordes als meus arguments i insisteix amb tossuderia.

No he llegit Balázs, argumento jo. Tant és, respon ell. Ni parlo, ni llegeixo, ni escric hongarès, hi torno jo. Tant és, hi torna ell. Balázs mai va escriure una novel·la amb aquest títol, hi torno jo. Tant és, hi torna ell. No ha existit mai cap escriptor anomenat Balázs, hi torno jo. Tant és, hi torna ell. Ni vós sou editor ni jo traductor, hi torno jo. Tant és, hi torna ell. Però si no existiu, hi torno jo. Tant és, hi torna ell. I si ni tan sols jo existeixo, hi torno jo. Tant és, hi torna ell.

I jo, és clar, acabo acceptant.