Kochira wa Lewis-san desu

Al suplement de cultura del diari Avui llegeixo un article de l'Emili Teixidor alertant dels perillosos missatges que es poden amagar a les pàgines de l'anomenada literatura juvenil, ja saben, literatura adreçada a éssers incapaços de qualsevol criteri. En concret, alertant dels perills que semblen amagar-se rere les pàgines de l'obra de C.S. Lewis, autor de les Cròniques de Nàrnia, una mena de catecisme evangèlic, misogin, racista i autoritari, diu el senyor Teixidor. I no és el primer cop que llegeixo advertències de l'Emili Teixidor al voltant de l'obra de C.S. Lewis, de qui jo vaig tenir les primeres notícies amb la lectura de la biografia de J.R.R. Tolkien escrita per Humphrey Carpenter, ja fa molts anys, i posteriorment amb la lectura de tres volums de les Cròniques de Nàrnia editats per Edhasa a la difunta col·lecció de Clàssics Moderns, i d'un dol observat, editat per Columna.

I serà perquè tots tenim les nostres fixacions, C.S. Lewis en el cas de l'Emili Teixidor, l'Emili Teixidor en el meu cas, però les paraules del senyor Teixidor, talment la filípica d'un inquisidor, em causen irritació i disgust, doncs només faltaria que rere les seves paraules l'escriptor de torn no pogui fer apologia d'allò que més li plagui, per molt que allò que més li plagui no encaixi en el cànon de nobles sentiments que tiranitza els nostres dies.

Machigai

Tal dia com avui, quinze de març de mil nou-cents noranta-tres, vaig veure per primer cop una pintura de Vassili Kandinski, Johannisstrasse, Murnau, de 1908. Curiosament, Murnau fou el cognom que agafa un altre il·lustre, Friedrich Wilhelm Plumpe, quan ingressa a l’escola d’actors de Max Reinhardt, doncs sembla ser que a la família, de tradició industrial tèxtil, no els feia el pes la dedicació del seu fill al món de la faràndula. El 1919 Plumpe, per sempre més Friedrich Wilhelm Murnau, rodà la seva primera pel·lícula com a director, Der Knabe in Blau, avui dia perduda, i el 1922 el seu desè llargmetratge, Nosferatu, eine Symphonie des Grauens, potser la seva obra més coneguda entre el gran públic, però al meu parer una obra menor dins la seva filmografia, molt per sota de les obres de la seva etapa americana, especialment de Sunrise (1927) i Tabu (1931), rodada aquesta darrera en col·laboració amb el documentalista Robert Flaherty, autor de la mítica Nanook of the North (1922). Per rodar Nosferatu Murnau es traslladà a la ciutat de Lübeck, capital de Schlesweig-Holstein, al nord d’Alemanya, atret per les pintures que Edward Munch pintà a la ciutat durant la seva estada del 1903, especialment per la visió desassossegadora que Munch va aconseguir de les façanes d’un vell magatzem. El mil nou-cents setanta-nou Werner Herzog filmà una remake de la pel·lícula de Murnau a Delft, Holanda, ciutat que jo vaig visitar el desembre de mil nou-cents noranta-quatre, en les mateixes dates que a la Filmoteca de Catalunya es projectava tota la filmografia d’Andrei Tarkovski. Només vaig poder veure, el vint-i-vuit de novembre, poques hores abans d’agafar l’avió, Katok i skripka, la seva pel·lícula de graduació a l’escola de cinema VGIK. A Amsterdam, el quatre de desembre vaig veure Shadowlands, de Richard Attenborough, en versió original anglesa subtitulada en neerlandès, una mena de biografia de l’escriptor C.S. Lewis, autor de les famoses cròniques de Nàrnia i amic íntim de J.R.R.Tolkien, els llibres dels quals vaig llegir repetidament fa més de vint anys. No vaig entendre res de la pel·lícula, doncs jo hi anava per visitar l’edifici, el famós Cineac, construït per Jan Duiker, entre el mil nou-cents trenta-tres i el mil nou-cents trenta-quatre, en col·laboració amb el seu soci habitual, Jan Molema, ambdós arquitectes holandesos d’una independència exemplar que els allunyà de l’ortodòxia neoplàstica. I ja per acabar, només dir que al passadís de casa tinc penjada una reproducció de la pintura de Vassili Kandinski, Johannisstrasse, Murnau, de 1908, i que avui dia el Cineac és un club musical, a on gustosament convidaré a una copa a qui tingui la paciència de malbaratar el seu temps corregint la dada errònia que hi ha en el text d’avui.