Les relacions entre els sexes poden crear una passió només excepcionalment. Les relacions entre els sexes són, en general, decepcionants i és per aquesta raó que totes les passions acaben —o gairebé— en decepcions terribles. Ara bé: així com les passions no treuen cap a res, les decepcions poden raonar-se —poden esdevenir decepcions raonables, matrimonis de raó, etc. El que s’anomena la felicitat, no és res més que una decepció raonable, enraonada. Més enllà només hi ha dolor i misèria.
De vegades —com per exemple ara— penso que Pla, cansat de ser qui era, potser escrivia per ficcionar la persona que hauria volgut ser, una mena d’estoic escèptic i indolent aliè a la vanitat mundana. Un exemple claríssim d'això que dic el trobo en el fragment de més amunt, extret de Fer-se totes les il·lusions possibles, una mena de calaix de sastre on s'apleguen textos no publicats a l'Obra Completa. Efectivament, Pla —faldiller impenitent, mascle obsedit pel desig de la carn— voldria conformar-se amb una decepció raonable, enraonada. Però ves, les coses anaven com anaven.
