diumenge, 24 d’abril del 2005

El perquè de tot plegat

Ad horam: el meu twitter, la meva memòria.
Akatsuketa: diminutiu catalanitzat d'Akatsuki, la sortida del sol en japonès. És un altre blog que escric. Privat.
Aleix-kunkun és un sufix japonès per referir-se a un xaval. També és un altre blog que escric. També és privat. De fet, hi ha un tercer blog que també escric, també privat, del que prefereixo no dir res.
Avellanes: juntament amb les sardines, el bacallà i l'oli d'oliva, del que més m'agrada menjar. Crues i torrades.
Autoficció: sinònim de ficció, sinònim de literatura.
Bacallà: juntament amb les sardines, les avellanes i l'oli d'oliva, del que més m'agrada menjar. Mai fregit.
Biblioteca: una part de les meves lectures.
Blogs: allò que ja no s'escriu i ningú no llegeix.
Blogger: pallús que creu tenir alguna cosa a dir.
Bronze: paraula que em plau amb gros delit.
Calvino: Italo, ell m'obrí la porta.
Començament: vint-i-cinc d'abril de dos mil cinc, per atzar.
Comentaris: no els acostumo a mirar i rarament els responc.
Cometes: no m'agraden i no les faig servir.
Cinema: em plau molt, però molt, quan em plau.
Criteri: contingent i volàtil, sovint equivocat.
Cursives: diàlegs, citacions i el que cregui convenient.
Dersu Uzala: conegut de Vladimir Arseniev, etnògraf i explorador, capità de l'exèrcit rus, que recollí les experiències dels seus viatges en diversos llibres de memòries. La seva amistat amb en Dersu, el caçador, fou adaptada al cinema per Akira Kurosawa. Llums i ombres del mite del bon salvatge.
Diccionaris: acostumo a consultar sovint els dos diccionaris de Coromines (etimològic i Onomasticon), l'Alcover Moll, el de l'IEC, el mitològic de Pierre Grimal i el de sinònims i el català/japonès-japonès/català d'Enciclopèdia Catalana. Els tinc tots en paper.
Dreyer: Carl Theodor, autor de Vampyr, entre d'altres.
Enllaços: de tant en tant, per lligar el text amb alguna referència externa o amb altres entrades relacionades. Costen de veure.
Epicureisme: dilluns, dimecres i divendres.
Epígon: l'enemic a exterminar.
Eriçó: diuen que m'hi assemblo. Potser no s'equivoquen.
Escacs: m'agrada jugar a escacs i opino que és de covards començar amb D4.
Espígol: em plau molt, l'olor d'espígol.
Estoïcisme: dimarts, dijous i dissabtes.
Etiquetes: per endreçar aquells de qui parlo.
Fe: cosa de diumenges.
Ficció: tot és ficció.
Filosofia: gènere literari que va a pitjor.
Final: qui ho sap.
Fotografies: no posaré mai cap fotografia a cap entrada, només text.
Gambit Budapest: la millor manera de castigar als covards.
H: l'exemple a seguir.
Idioma: escric en català i puntualment puc utilitzar altres idiomes per citar el que altres han escrit. La meva sintaxi és erràtica i probablement pretensiosa, però que hi farem.
Japonès: només tinc uns coneixements molt bàsics que, a més, he oblidat.
Jo: aquell que escriu això, de vegades servint-se de la tercera persona.
Kaópartícula hadrònica de la família dels mesons, de spin nul i de massa aproximadament la meitat de la d’un protó, diuen.
Literatura: no ho sabria dir.
Llegiu-me: això, ara, aquí.
Murnau: Friedrich Wilhelm, autor de Sunrise, entre d'altres.
Negretes: títols de llibres, de pel·lícules, de ficcions, en definitiva.
NomO (partícula honorífica) + Te (mans) + Arai (forma diccionari del verb Araimasu, rentar) = O-TeArai (l'honorable lloc on rentar-se les mans).
Números: sempre (o gairebé sempre) en lletres, mai (o gairebé mai) amb xifres.
Oli: juntament amb les sardines, les avellanes i el bacallà, del que més m'agrada menjar. Sempre extra verge.
Plaure: verb a fer servir.
Qfwfq: nom del narrador de Les Cosmicòmiques, de Calvino.
Rilke: Reiner Maria, autor de La cançó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke, entre d'altres
Sardines: juntament amb el bacallà, les avellanes i l'oli d'oliva, del que més m'agrada menjar. Millor crues.
Sistema Londres: el que hauria jugat Vittorio de Sica d'haver sigut jugador d'escacs.
Títols: escrits en japonès fent servir romanji. El seu significat és intranscendent i prescindible, i la seva sintaxi potser incorrecta.
Tot: arbre d'enllaços.
Truffaut: François, autor de La Sirène du Mississippi, entre d'altres.
Utopia: el pitjor dels malsons.
Vittorio de Sica: no suporto el seu cinema. Encara menys el dels seus innúmers epígons.
Xicranda: em plau molt veure florides les cinc grosses xicrandes que hi ha al començament del carrer Gran.
Yperita: compost sulfurat, de fórmula (ClCH2CH2)2S, emprat com a gas de guerra, diuen.
Zingiberè: sesquiterpè òpticament actiu que ocorre a la natura com a constituent de l’essència de gingebre o de ginebró, diuen.