L’article d’avui serà enlluernador, cristal·lí. D’una prosa exacta (talment el tall del cirurgià) i amanyagadora, com la llum del capvespre. La paraula, sempre justa, lliscarà vellutada, d’una absoluta bellesa, per les intimitats de la consciència fins fer-se eterna.
L’article d’avui serà enlluernador, cristal·lí. Les paraules colpiran tant al lletraferit com a l’indiferent. I viuran al cor de tots i cadascun dels lectors, acompanyant-los per sempre més, donant-los consol en l’infortuni i encoratjament en el desànim.
L’article d’avui serà enlluernador, cristal·lí. Les paraules colpiran tant al lletraferit com a l’indiferent. I viuran al cor de tots i cadascun dels lectors, acompanyant-los per sempre més, donant-los consol en l’infortuni i encoratjament en el desànim.
L’article d’avui serà enlluernador, cristal·lí. Anirà en boca de tots i de tothom. Els diaris n’aniran plens i les televisions també: matí, tarda i nit. Enlairarà a l’home del carrer, il·luminarà a l’erudit, i Déu (nostre senyor) el venerarà.
L'article d’avui, però, ja l’escriuré un altre dia, ja l’escriurà algú altre.
8 comentaris:
vaja... doncs haurem d'esperar que ens arribi aquesta joia... Haurem de tenir molta paciència?
Sap què, senyor desru? la seva escriptura em recorda molt a la de pessoa, que ara tot just enceto. Avui, emperò, m'ha recordat a aquest poema, que passo a transcriure inmediatament.
saluatcions cordials!
Tengo ya preparadas las respuestas
para las entrevistas periodísticas
que me harán en la prensa, radio y tele.
Querrán saber qué opino y cómo soy.
Me mostraré ingenioso y espontáneo.
Tengo ya preparadas unas listas
de personalidades importantes
e incluso redactados ya los textos,
muy agudos, de las dedicatorias.
Tengo ya preparadas las metáforas
que servirán como brillante ejemplo
o síntesis que aclare lo que exponga.
Saldrán como galaxias de las páginas.
Y tengo preparada mi postura
al sentarme o de pie, tono de voz,
expresión de los ojos y la boca.
Todo está preparado. Todo a punto.
Puedo empezar, pues, a escribir mi libro.
FONOLLOSA, José María, Ciudad del hombre: Barcelona, DVD poesía, Barcelona, 2002.
Estic enlluernada...
Maleïda mandra! Si no fos per ella molts farien (i serien) coses encara més fantàstiques...
Per cert que fan a la tele, deixam un costat al sofa, zzzZZZzz
és una campanya de marketing això? pensa que jo no m'enlluerno així com així i ara les expectatives estan altes...
esperarem.
Vine a devolverte la visita...pero no se leer en lo que escribes..lo siento..de todas fromas gracias por pasar a verme..
Besitos.
Miri, miri, senyor o-tearai;
"Tinc en aquest moment pensaments fonamentals, tantes coses metafísiques a dir, que em canso de sobte, i decideixo no escriure més, no pensar més, i deixar que la febre de dir em produeixi son, i jo faci festes amb els ulls tancats, com a un gat, a tot allò que podria haver dit"
Pessoa.
Después de leer durante media hora su bitácora, dudo mucho que usted tenga en su biblioteca autores que desconozcan la elipsis, el respeto a la inteligencia del lector, la narración sin material de relleno, ajeno a la historia; y dudo mucho que usted sea el típico grafómano irreflexivo, desaforado, redundante y falto de talento, por lo que le ruego que reconsidere su decisión y no nos prive de su existencia. Y, si es necesario, escribo un artículo reivindicando el anacoluto, el oximoron, la metáfora, la falta de medida y contención, la verborragia...
Respetuosamente.
Publica un comentari a l'entrada