dilluns, 16 d’abril de 2007

Watashi desu (III)

Et vaig veure l’altre dia pel Poblenou, em diu P, però anava en moto i no em vaig poder aturar a saludar-te. I jo també et vaig veure, afegeix B, de fet et veig quasi cada dia quan passo en cotxe per Ausiàs Marc. Vas menjant galetes, caminant apressat. I jo, sorprès, els responc qualsevol obvietat, doncs no tinc ganes de tornar-ho a explicar, un cop més, que no, que s’equivoquen, que em confonen amb aquell altre, el més odiós dels humans, aquell que va gosar ser jo. Així que intento somriure i callo, alhora que menjo alguna cosa o bec una mica de vi, doncs som a casa, al pati, celebrant l’aniversari de la meva companya amb els seus amics, i bé els haig d’estalviar les meves excentricitats, només faltaria.

I l’endemà, en eixir de casa, camino més a poc a poc que mai, aturant-me en tots els semàfors, fitant a tots i cadascun dels vianants amb qui em creuo, mirant a l’interior de les botigues, intentant endevinar els rostres dels motoristes o dels conductors que passen al meu voltant, tot cercant-lo amb intencions no del tot pacífiques, doncs si P i B l’han trobat, també el puc trobar jo.

2 comentaris:

elur ha dit...

us deixaria un comentari apreciar dErsu_, benvolgut adulador, però ja no sé si sou vos o els altres...

lola ha dit...

Aquesta sèrie dels teus jos és bona , dersu,i, a més,tanta persistència només la pot mantenir un jo ben centrat.

Lola