Malmet les collites i delma els ramats, atemoreix als ciutadans i fa insegurs els camins, ningú no gosa viatjar i el comerç es ressent... i, un cop l'any, encara ens exigeix set verges, es lamenta el monarca. Jo l'escolto pacient i li asseguro que a partir d'ara no hauran de témer res, ni ell ni cap dels seus súbdits, que jo els alliberaré del gegant. Drac, em corregeix, primmirat, el majordom del rei, és un drac, no pas un gegant.
Doncs del drac, sentencio. Abans d'anar per feina, però, exposo el meu preu: un terç de les collites i dels ramats, més un impost d’un terç, també, sobre els beneficis del comerç. El monarca, sobtat, s'exclama, incrèdul, però si això és més del mal que ens causa el drac!!! Jo em pensava que tindríeu prou maridant-vos amb la meva filla, com és d'habitud en aquests casos.
Ben pensat, responc, també la mà de la vostra filla.
2 comentaris:
delmar - prendre per a si una unitat de cada deu / - determinar així (en un càstig de tipus bèl·lic) quins d'entre molts sofriran / - causar una gran mortaldat un atac guerrer, una epidèmia, etc.
pobres ovelles...
els monarques són uns desagraïts. la feina bé que s'ho val..!!
Publica un comentari a l'entrada