Cinc anys després el Kirguistan torna a ser notícia, i de nou podem veure imatges de kirguisos vestits amb camisa i pantaló, impermeable i paraigües per quan plou. A les televisions es succeeixen les imatges on escamots de policies anti-avalots equipats amb grossos escuts i caretes antigàs carreguen contra la multitud, doncs sembla ser que la població s'ha revoltat i el president ha fugit, alhora que un nou govern provisional intenta controlar la situació i paracaigudistes russos van ocupant el país com qui no vol la cosa. És un episodi més de la mai acabada guerra freda, on russos i nord-americans s'enfronten per mantenir la seva influència, doncs sembla ser que el Kirguistan és un enclavament estratègic d'allò més important, qui ho diria, des d'on els nord-americans aprovisionen les seves forces de l'Afganistan.
Encara sort que potser avui mateix el Kirguistan ja no serà notícia. I encara menys demà, quan altres desgraciats esdeveniments acapararan la nostra fràgil atenció, i el Kirguistan tornarà a ser el llegendari territori de Daniel Dravot, el desheretat que va esdevenir rei, rei del Kirguizistan.
2 comentaris:
Llegit a les memòries de John Houston (que va tenir una vida més interessant i excitant fins i tot que les seves pel.lícules, segons l'amic Orson welles).
"L'home que volia regnar", Houston la va voler rodar "in situ", o a prop, en concret parla d'Afganistan. Però, un cop allà, li va agafar cagalera (a ell!), ja es veia amb el coll rebanat, el seu i el de tot l'equip. La van filmar, finalment, al Marroc, pagant religiosament quantitats astronòmiques en suborns.
Quan Bush va atacar l'Afganistan, hi vaig pensar: però si ni tan sols John Houston s'hi havia atrevit!
I és que hi ha llocs que del ser salvatge sembla que en fan una mena de folcklore. I ja hem begut oli, amb el folckolre. Perquè, a veure, qui és el maco que s'atreveix a abolir la sardana, eh?
No sigui tan severa amb els pobres kirguisos, benvolguda Lola, llegeixi sinó, aquí:
http://civilizacionsocialista.blogspot.com/2010/04/kirguistan-de-prospera-republica.html
com de fantàstica era la vida al kirguistan fins fa quatre dies. Si fins i tot l'oxímoron del títol té la seva gràcia.
Publica un comentari a l'entrada