dijous, 19 de maig de 2011

Hidari ni magaritai dewa arimasen

La democràcia és un sistema de govern lamentable, en acabar sempre esdevenint la dictadura de la majoria. El consens tampoc és desitjable, doncs quan hom acaba consensuant els ingredients d'una paella sempre s'acaba menjant arròs blanc. Potser el despotisme il·lustrat fora més convenient, si no fos que els dèspotes no acostumen a ser gent il·lustrada i els il·lustrats resten poc interessats en les coses del govern. La teocràcia sembla que encara està de moda en bona part del món, però sempre calen uns enutjosos intermediaris entre el bon déu de torn i els seus adoradors, i no cal ara insistir en la merescuda mala fama de que gaudeixen tot tipus d'intermediaris. Resta, és clar, la retòrica llibertària i totes aquestes coses, però servidor de vostès ja no té edat per tonteries, i la dictadura militar no cal ni considerar-la, donat el mal gust amb que acostumen a vestir els parabellumcistes. I, ja per acabar, pensar en l'absolutisme sembla una broma de mal gust en aquests nostres temps relativistes. 

I davant de la inevitable insatisfacció causada per la democràcia, un sistema de govern lamentable, encara que potser no tan lamentable com la resta, els cridaners criden i proposen la seva habitual solució, la cridocràcia, també coneguda com a revolució, això és, moviment d'un cos que descriu una trajectòria circular o el·líptica i, sobretot, closa. És a dir, mètode que consisteix a fer moltes voltes a gran velocitat per tornar allà on érem amb la vana esperança que amb tanta bellugadissa hom millori la seva posició relativa respecte dels altres. El resultat, és clar, acaba sent una forta trencadissa i un mareig descomunal que en el millor dels casos acaba amb uns enutjosos vòmits i, en el pitjor, amb uns quants milions de morts i torturats.

1 comentari:

myself ha dit...

Lúcida descripció. No puc fer més que aplaudir tot i que discrepo una mica amb la revolució. Perquè bé que alguns deuen millorar una mica la seva posició, no?