divendres, 31 de gener de 2014

O-kake kudasai (II)

Ara mateix tinc al meu davant un objecte de forma circular i color groc compost de cinc peces de polipropilè que resten sòlidament fermades entre si mitjançant cargols metàl·lics. Totes cinc peces tenen formes més aviat cilíndriques, però si bé en quatre d'elles la dimensió de més magnitud és la corresponent a l'alçada, la cinquena destaca pel seu diàmetre. Ara fa una estona l'objecte de forma circular que tinc al meu davant m'ha servir per posar el bol de la sopa que he pres per sopar, feta amb una base de brou de bonítol amb alga kombu amb l'afegit de salsa de soja i vi d'arròsfideus de fècula de patata i una cobertura a base de ceba tendra, bròquil i shitake. Ara, en canvi, el petit objecte de forma circular em serveix per fer descansar els peus alhora que assegut en una de les butaques de la sala escric aquestes gens transcendents paraules. I encara en altres moments del dia el petit objecte circular que tinc al meu davant em pot fer d'alçador per arribar a les lleixes més altres dels armaris de la cuina i, fins i tot, hi ha també moments en què utilitzo el petit objecte circular que ara tinc al meu davant per seure al seu damunt, que no per res és allò pel que ha estat dissenyat i fabricat, per servir de seient, essent les quatre peces cilíndriques de major alçada les potes i la peça de major diàmetre el seient d'un popular tamboret que hom pot adquirir en aquelles paoroses botigues sueques de dimensions excessives on se serveixen menjars indignes d'aquest nom i es venen productes de baix preu i encara més baixa qualitat, com ara certs tamborets fets de polipropilè.