De tant en tant enyoro algunes classes de religió de quan jo cursava tercer de bàsica, ara primària. En aquelles ja llunyanes classes, si els quaranta-quatre energumens que tenia jo per companys de suposat estudi feien un mínim de bondat, el professor, que vestia el molt convenient nom de senyor Moisès i conduïa un Seat 124, ens obsequiava amb la lectura d'algun passatge de l'antic testament. I si bé en aquells dies d'infantesa em deixava jo endur per l'aventura i l'exotisme propi del pentateuc, amb el temps, i un cop convençut que recordar un passat mai no esdevingut és la millor manera de provar de sobreviure al present, he trobat no poques ensenyances en el record d'aquelles lectures, especialment en la història de Josep, fill de Jacob, trepa que si bé desenvolupà la seva carrera professional dins l'aparell de l'estat d'un faraó dèspota, em recorda als típics i tòpics saltataulells propis de la futura meritocràcia liberal dels països anglosaxons.
I ja per acabar, només esmentar que el senyor Moisès no va conduir mai, si més no essent jo present, el seu Seat 124 dins l'aula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada