dimarts, 28 d’agost de 2018

Kisoji ni imasu ka

I de la mateixa manera que els carrers de Sant Sebastià em recorden els de Sant Petersburg, caminant per la vall d'Oma no puc evitar de recordar la vall del Kiso, allà a Tsumago, per on feia via el vell camí del Nakasendo que duia a Tokyo en temps anteriors a la restauració Meiji. Cert que a Oma no trobo l'esbelt bambú, i que els naturals del lloc parlen una llengua que m'és del tot desconeguda, però en tota la resta la similitud és extraordinària: la mateixa xafogor irrespirable, el mateix paissatge de postal, la mateixa pulcritud, el mateix pintoresquisme, els mateixos turistes badocs.

I ja menjant uns saborosos seitons, al costat de l'estacionament on hem deixat el cotxe, a punt de tornar cap allà on ens hostatgem, no puc evitar d'enyorar, ni que sigui per uns instants, el temps aquell en què podia mirar al meu davant sense tenir sempre present tot allò que crec recordar.