De vegades imagino gèneres literaris poc evidents, com ara el format per les novel·les palindròmiques, això és, les novel·les que tan poden llegir-se com s'acostumen a llegir les novel·les als països occidentals (començant per la lletra de més amunt i més a l'esquerra de la primera pàgina i acabant per la lletra de més avall i més a la dreta de la darrera pàgina) com, de manera inversa, començant per la lletra de més avall i més a la dreta de la darrera pàgina i acabant per la lletra de més amunt i més a l'esquerra de la primera pàgina.
Es tracta, sens dubte, d'un gènere d'una importància cabdal, que utilitza de manera literària la teoria plantejada per alguns cosmòlegs sobre el caràcter oscil·latori de l'univers, que es faria i es desfaria de manera repetitiva entre un moment de màxima concentració i un moment de màxima expansió. De manera anàloga, la novel·la palindròmica es començaria a fer o desfer en el seu inici o final (entenent l'arbitrarietat d'ambdós termes), per passar per un punt intermedi de màxima expansió, i tornar-se a desfer o fer en el seu final o inici, de manera que tot acabaria tal com comença, o començaria tal com acaba, essent principis i finals, que esdevindrien infinits, una mateixa i repetitiva cosa.
Evidentment, el poc èxit comercial de les novel·les palindròmiques és degut a l'avarícia d'escriptors, editors, distribuïdors, llibreters i crítics, que temen que el mercat de la novel·la s'acabaria reduint a un sol títol que es llegiria i rellegiria de principi a fi, i/o de fi a principi, de manera repetitiva i infinita o infinita i repetitiva, que ve a ser la mateixa cosa tal com la cosa també és la mateixa i gloc-gloc, en Blai beu un glop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada