Des del passat ú de gener porto una agenda hobobichi a cinc anys, que cada vespre omplo disciplinadament amb la meva lletra diminuta i poc llegible, anotant les petites banalitats del dia a dia, com ara si he anat aquí o allà, m'he trobat amb aquest o aquell, o he llegit això o allò. Però m'haig de controlar per no fer el que crec que em vindria de gust fer, que no seria altra cosa que començar a omplir, a l'atzar, els dies que encara estan per arribar, especulant sobre que faré o llegiré el vuit d'agost o el quinze de maig de 2026, el vint-i-tres de novembre o el dotze de juliol 2029, inventant, així, una vida que sens dubte seria molt més plaent de viure que no pas l'absurda monotonia dels dies que visc.
Ser profeta o cronista, vet aquí el fals dilema, en ser tant profetes com cronistes uns folls idealistes que menyspreen el més important, l'absurda monotonia del present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada