Avui fa quatre anys vaig visitar la Maternitat d'Elna. De la visita, recordo el català amb què parlava la persona que ens va atendre a la recepció, una de les poques persones que ens va parlar en català al llarg dels pocs dies que passàrem al Rosselló, amb l'habitual fonètica del nord i la manca d'accents esdrúixols. També recordo algunes de les sales, força envellides, i la mirada del professional que soc no va poder evitar d'identificar alguna de les evidents patologies que afectaven l'edifici. Com que jo ja coneixia la història de la maternitat i de la seva fundadora, la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, la visita tampoc em va fer descobrir res que no conegués, i tot plegat es va limitar a un agradable recordar.
Un agradable recordar que és el que ara mateix també faig, en recordar que avui fa quatre anys vaig visitar la Maternitat d'Elna, i que de la visita recordo el català amb què parlava la persona que ens va atendre a la recepció, i etcètera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada