dijous, 28 de setembre del 2006

Watashi wa achira desu ka

Amb nens i adolescents que anaven a escola, i amb adults que s’apressaven per les voreres, i amb desvagats que semblava que ja ho tenien tot fet. També amb universitaris i jubilats, i amb un captaire. I amb gent que esperava l’autobús, o feia la compra, o passejava el gos. Amb turistes i policies, botiguers i paletes, xinesos i esportistes.

Amb tots m’he creuat avui. I els he vist, i els he mirat. I encara que no pugui ser, semblava que tenien pensaments propis, i sentiments, desitjos i anhels. Uns es veien alegres, d’altres ombrívols o enfadats, potser amoïnats. Molts semblaven cansats o adormits, d’altres distrets. La majoria, però, resultaven opacs.

I per un moment, lúcid potser, he arribat a pensar que eren com jo. Per un moment, però, només.

6 comentaris:

Hanna B ha dit...

som tots massa... agermanem-nos!

neus ha dit...

per sort duren poc els instants de lucidesa...

ecasual ha dit...

És el món el qual està opac.
Saludos

Anònim ha dit...

La reflexió d'avui, fins i tot el seu tó (amb el gir de sobtat optimisme), m'ha recordat algunes cançons de Golpes Bajos allà pels 80:

"no mires a los ojos de la gente
me dan miedo, mienten siempre
no salgas a la calle cuando hay gente
¿y si no vuelves? ¿y si te pierdes?
¿y si te pierdes?
escóndete en el cuarto de los huéspedes
con todo a oscuras no pueden verte
las calles se van llenando de gente"
No mires a los ojos de la gente. Golpes Bajos (Nuevos Medios, 1983)

"Rígidos los cuerpos
los maniquíes bailan.
Con el rojo de sus labios
y el brillar de su cabello.
Miradas de cristal
bajo el saxo envueltas.
Perfecciones en los rizos
sus gargantas secas.
Fiesta de los maniquíes,
no los toques, por favor..."
Fiesta de los maniquíes.
A Santa Compaña (1985)

Anònim ha dit...

La veritat, fa el pes aquest text. Peró tot just he llegit el linkat a 'jo' i es encara més bó. Es més extrem (els altres - jo), amb el canvi de ritme final més sobtat. Amb 'Watashi wa achira desu ka' dona per un bon curt. Peró amb 'Totemo okii desu ... ka' n'hi ha per un llargmetratge.
Qui sap.

Sidlia ha dit...

I com ets, Dersu?

per un instant de lucidesa, he pensat, que potser eres com jo...:)