Sobre la gespa els futbolistes corren darrera la pilota, i al meu voltant els espectadors fan totes aquelles coses que es fan als camps de futbol, com ara cridar i bellugar-se en excés. Jo, però, resto assegut, mut. A la mà esquerra tinc una paperina que he fet amb un full publicitari que m’han donat a l’entrada del camp (per si de cas volia donar suport a les seleccions esportives catalanes) i a la mà dreta un grapat de pipes de gira-sol que menjo a poc a poc, xuclant la sal que duen enganxada, i deixant les clofolles a la paperina. Quan m’acabo les pipes tanco la paperina i l’embolico amb un segon full publicitari, el que li han donat a la meva companya, i em guardo el paquet en una de les butxaques dels pantalons. I tot seguit faig el que sempre faig, l’únic que ser fer, l’únic que puc fer: esperar a què tot plegat s’acabi.
2 comentaris:
Ostres, quin riure!! Em sap greu per tu Dersu_, anar al futbol quan no t'agrada gens ha de ser fotut. T'he imaginat menjant pipes i analitzant als que t'envoltaven, mira... només imaginar-me el gest de la teva cara, ric!
pd.-deuries ser l'única persona prou civilitazada per no tirar les clofolles directament al terra.
pd2.-gràcies :*)
fotut, fotut, xD
Publica un comentari a l'entrada