divendres, 31 d’agost de 2007

Kochira wa Prometeu-san desu

Prometeu, fill de Jàpet i Clímenes, robà el foc als Déus per fer-ne present als humans, que n’estaven privats per decisió de Zeus, el més gran dels olímpics. Agraïts, els homes veneraren Prometeu com a protector de la civilització, li construírem temples i el glorificaren en la seva literatura. Però Zeus, venjatiu, feu encadenar Prometeu en un gran roca als confins del món, a la serralada del Caucas, a on cada nit una àliga li devorava el fetge, que tot seguit es regenerava per péixer novament al rapinyaire, nit rere nit, any rere any, fins que Hèracles, camí del jardí de les Hespèrides, desobeí el mandat diví i alliberà Prometeu.

Però, fer entrega del foc als homes, fou verament un present?

2 comentaris:

Sakura ha dit...

Gran reflexión.

siau ha dit...

hola Dersu!
ei m'agrada tot el que tens per aquí, he caigut per casualitat i m'he quedat... pel teu nom! just ara m'estic llegint Dersu Uzala, que m'està agradant moltísssim!

No sé si t'has ficat aquets nom per això, però bé, té igual...
només volia passar i deixar constància, perquè tornaré!

siau