divendres, 23 de novembre del 2007

Gyūnyū o nomitai desu

Vull una vaca lletera. Aniré a comprar-la a les Rambles, als quioscos on venen animals. Caminant per la vorera, lligada amb un cordill, la portaré cap a casa. I si no cap a l’ascensor, la faré pujar per les escales.

Tindré la vaca al pati i l’alimentaré amb gespa que arreplegaré pels parcs. Per beure li donaré aigua de Ribes i infusions de camamilla. De pell blanca amb taques negres, portarà esquellot i espantarà les mosques a cops de cua.

La munyiré cada tarda i bulliré la llet en una olla. Enretiraré la nata per acompanyar croissants i deixaré refredar la llet a la nevera. I quan la vaca mori, és llei de vida, en faré filets i una catifa per la sala, amb la pell ben adobada.

Cada matí regaré el pati per esbandir els fems. Si algun veí es queixa, per la pudor o pel soroll, l’escridassaré amb grolleria. Si persisteix en la queixa l’escorxaré de viu en viu, per així donar exemple a la resta de veïns.