dimarts, 11 de desembre del 2007

Doko ni sumitai desu ka

Habitatge i context urbà a l’arquitectura catalana, isbn 84-88258-01-1, és el pompós títol del llibre que acostumo a fullejar al lavabo. Es tracta d’un recull de projectes d’habitatges plurifamiliars de ja fa uns quants anys, on s’hi presenta un ventall d’exemples (molts de lamentables) escollits, a excepció dels més antics, seguint el criteri habitual en aquest tipus de publicacions, l’amiguisme.

Assegut a la tassa obro el llibre a l’atzar i començo a imaginar quines modificacions faria si jo visqués en algun d’aquells pissets. Em veig vivint a Girona o a Mataró, al Putxet o a la Barceloneta, enrunant envans i aixecant-ne de nous, convertint un lavabo en la cambra de mals endreços, omplint la sala de llibres. Fins que amb la feina feta em netejo amb cura, acciono el dispositiu de descàrrega de l’inodor, em rento les mans, i deso el llibre al seu lloc, doncs si alguna cosa sóc, és ordenat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Et comunico que has rebut el Premi al blog Solidari

Hanna B ha dit...

ah, hi ha missions que necessiten de certa motivació :)
sense ser-ne professional, a mi també em fan volar la imaginació les imatges d'indrets projectats per arquitectes i dissenyadors més preocupats per la tècnica i la (seva particular) estètica que per al gaudiment i la comoditat i per ser bonics i senzills.

f o r m a i r e ha dit...

amiguisme? a Catalunya, al gremi arquitectònic, a la majoria dels gremis hi ha amiguisme? i ca!

Antígona ha dit...

Poco conozco de la arquitectura catalana, pero me parece un ejercicio como poco relajante. Y eso va muy bien para ciertas cosas.

A mí, como a Hanna, también me gusta imaginar cambios en casas que veo. Supongo que todos soñamos en el fondo con la casa en la que nos gustaría vivir, y que por lo general no ser corresponde con aquella que habitamos.