Cofoi amb el meu nou jersei, amb l’agradós tacte de la fina llana australiana amb que és teixit, amb l’elegant patró de les seves formes, amb la subtilesa del seu punt, contemplo escèptic la resta de jerseis de l’armari, sense arribar a comprendre que em va portar a fer-los meus, a malbaratar diners en la seva compra, a escollir-los d’entre els altres.
I sense cap recança els apilo sobre el matalàs del llit, els ruixo amb l’alcohol que guardem al lavabo per si de cas ens hem de desinfectar alguna esgarrinxada, i calo foc a la pila de roba amb un llumí, alhora que complagut contemplo com les flames cuiten a escampar-se pel matalàs, pel dormitori, per tot el pis, reduint a cendra tot allò que m’hagués pogut recordar al més odiós dels mortals, aquell que va gosar ser jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada