Davant de tanta insensatesa apresso el pas i em refugio en una llibreria propera, on l'atzar em fa a mans un exemplar de La dona dels meus somnis, de Massimo Bontmpelli, recull de relats que crec haver llegit temps enrere. Però l'hostil llibreter em fa fora a empentes, doncs diu que li taco els llibres de sang, i que faci el favor de marxar, que algú sense dits no pot comprar llibres en no poder passar les pàgines ni, pitjor encara, obrir la cartera per pagar la compra. Afortunadament he pogut amagar-me el llibre en una de les grosses butxaques de l'abric, i en una plaça propera li demano a la bella donzella que crec haver somniat que, si us plau, llegeixi per a mi.
I la bella donzella comença la lectura i la seva bonica veu em relaxa tant que començo a actuar d'esma, com qui repeteix uns actes mil cops assajats, fins que el fort estrèpit d'uns aplaudiments em fan veure a la gentada que tenim al davant, el més menuts asseguts al terra, d'altres en cadires plegables i no pas pocs dempeus rere els que seuen a les cadires. M'inclino amb cortesia com a mostra d'agraïment pel reconeixement rebut, i agafat de la mà de De, que és a la destra, i de la dona somniada, que és a la sinistra, repeteixo les inclinacions fins que els aplaudiments emmudeixen i comencem a recollir els estris que ens feien de decorat. Convenim amb De que ha de venir a sopar un dia a casa, que li prepararé aquella sopa de crancs que tant li agrada, i li preguem que transmeti les nostres salutacions a la seva encantadora esposa. I tant, i tant, em respon ell, fent-me l'ullet abans de fer-se fonedís en la gernació que ens envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada