Retrobar certs espais del passat em porta a recordar a aquell odiós personatge que algun cop potser vaig ser. I encara que l'odiós personatge que potser algun cop vaig ser em resulti precisament això, odiós, no puc evitar una sorprenent i no del tot desplaent sensació d'enyor. Enyor, no pas, només faltaria, d'aquell que algun cop potser vaig ser, sinó, tal vegada, d'aquell que potser aquell que algun cop potser vaig ser hagués pogut arribar a ser, de no haver arribat a ser, aquell que algun cop potser vaig ser, aquell que ara crec ser.
I disculpin, o no, el lleig embarbussament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada