dilluns, 6 de juny de 2016

Jakaranda no hana

És al jardí de la Vil·la Florida on veig com dos membres d'un equip de neteja de l'ajuntament del cap i casal escombren amb una certa malaptesa i no poca desgana el paviment de lloses de pedra que ocupa una part de l'esmentat jardí. I en parar una mica d'atenció veig com els ramassos d'ambdós escombraires apleguen i barregen tot el que troben al seu davant, com ara clofolles de llavors de gira-sol, excrements de gos, petits bocins de paper, puntes de cigarret, molles de pa, fulles seques, sorra i moltes altres menudalles que en caure a terra han perdut llur suposada raó de ser i han esdevingut no més que brossa, excepció feta, només faltaria, de les delicades flors de xicranda, que fins i tot enmig de la merda conserven una certa dignitat, avinentesa que sens dubte hauria d'eximir-les de ser escombrades i rebregades, com així faig saber als dos escombriaires, que, costa de creure, no atenen al meu prec i tot seguit perden una vida que no necessitaven, doncs res no es mereixen aquells que no admiren la bellesa, això és, tot allò que jo trobo bell.