divendres, 3 de juny de 2016

Watashi desu (XI)

I si jo no fos aquell que crec ser? És a dir, i si de cop sobte tingués jo el convenciment de no ser aquell que fins ara creia ser? I si des d'ara mateix cregués jo ser una altra persona? Tal vegada algú com molts dels indesitjables estòlids que acostumo a ensopegar en el meu apressat anar amunt i avall al llarg del dia? Deixaria de semblar-me estòlid, aleshores, l'indesitjable que ara creuria ser? I aquell que fins ara creia ser, m'ho començaria a semblar, d'estòlid? I els sempre capriciosos Déus, a qui honorarien amb el seu sempre llaminer favoritisme? A aquell que ara creuria ser, o encara a aquell que abans creia ser? I ja per anar acabant, en què es diferenciaria aquell que ara creuria ser d'aquell que ara ja no creuria ser? És més, a algú li importaria si encara sóc aquell que creia ser o si ja sóc aquell altre que ara crec ser? I a mi mateix, m'importaria, o, si més no, m'hauria d'importar?