D’aquí uns pocs dies tot aquell que ho desitgi podrà exercir el seu dret (dit democràtic) al vot, això és, a triar entre el blanc o el negre, el sí o el no. Pels indecisos hi ha l’opció del vot en blanc o nul, i pels indiferents l’abstenció.
L’objecte del referèndum, car d’un referèndum es tracta, és el text de la Proposta de Reforma de l’Estatut de Catalunya aprovat pel Ple del Congrés el passat trenta de març d’enguany. El text es pot llegir a la web de la Generalitat de Catalunya, que ofereix tot un monogràfic dedicat a l’Estatut. La lectura del text, però, no és ni breu ni plaent, i molt menys entenedora. És potser per això que els nostres bons governants han fet una guia de lectura, una mena de resum comentat, que no només ens fa accessible el text, sinó que ens orienta alhora de fer una correcta, sostenible i progressista interpretació. Finalment, com a cirereta del pastís, ens ofereixen una comparativa entre les clares mancances del text vigent, i les indubtables virtuts del nou text.
El que inexplicablement (o no) no hi ha, enlloc, és el text de la Proposta de Reforma de l’Estatut de Catalunya que un llunyà, molt llunyà, trenta de setembre de 2005, aprovà, per una amplíssima majoria, el dit Parlament de Catalunya.
3 comentaris:
es que no saben que tenim memòria ni molt menys inteligència....!
també saben que són quatre gats i que no hi han masses opcions a l'hora de treure'ls de la poltrona.
proposo cop d'estat bloguero.. ;)
El sofista i nihilista Gòrgies té un text molt bo, "Elogi d'Helena", on posa de manifest el poder de la paraula; pel que fa al poder polític, la gran avantatge de les paraules és que se les endú el vent; és a dir -diu Gòrgies- que el poble no té ni vol tenir memòria.
Lola
http://www.estafatut.cat/
Publica un comentari a l'entrada