Camí de la feina, caminant apressat pel carrer, em trobo a J., de qui fa temps que no en sé res. Però, davant la meva sorpresa, J. no sembla gaire complagut per la trobada, com si la meva presència li resultés ofensiva o molesta, potser, espero, perquè li suposa un enutjós contratemps, atrafegat com sempre va, i els pocs minuts que ara haurà de perdre en dir-me no res li resultin un penós destorb. És per això que, pensant en el proïsme, enlloc d’aturar-me li dono una lleugera empenta i me’l trec del davant sense dir-li ni ase ni bèstia, alhora que apresso el pas i faig oïdes sordes als seus renecs, a la seva incomprensible indignació.
I és que el món, de desagraïts, n’és ple.
2 comentaris:
agghhh! un dels meus malsons, trobar-me algú quan vaig a correcuita pel carrer i amb les preses i l'angunia.... haver de dir tincpressa, tincpressa com el conill aquell :)
Tengo una novia en Bilbao que folla de lao
Tengo una novia en Oviedo que folla de miedo
la filosofia és aquesta !!!
Publica un comentari a l'entrada