dilluns, 23 de juny del 2008

Kesa hon-ya ni ikimashita

Aquest matí he anat a comprar llibres. He sortit de casa i he caminat fins a la cantonada, he tombat a l'esquerra per Casp, he creuat els carrers Girona, Bruc i Roger de Llúria, i a Pau Claris he tombat cap a la dreta, on de seguit he trobat a mà esquerre la llibreria on acostumo a anar. Una llibreria no gaire gran, però potser una de les més reconegudes de la ciutat on visc, que casualment és el cap i casal, segons diuen. Primer he mirat la taula de llibres recomanats, després la de novetats, i finalment he vagarejat pels prestatges amb el fons, on he buscat a alguns dels autors que m'abelleix llegir. Dino Buzzati i Elies Canetti als prestatges de literatura en italià, Robert Musil i Joseph Roth als de literatura en alemany, Herman Melville i Oscar Wilde als de literatura en anglès, per dir alguns noms. Autors prou coneguts per tothom i que no haurien de faltar en el catàleg de traduccions de qualsevol llengua decent. Però, com sempre, o no he trobat res o he trobat llibres que ja he llegit, potser més d'un cop i de dos. Abans de sortir he agafat quatre novetats i un Flaubert.

De tornada a casa he tornat a pensar que és una llàstima que jo prefereixi llegir en català, doncs si ho fes en castellà no tindria cap maldecap per trobar tot allò que busqués i encara més, i perdonin el rodolí.

1 comentari:

Anònim ha dit...

no comprendo la relacción de vosotros con esto de la lengua; Parece que si torna algo a ser seguido como una ideologia politica o otro destos puntos de vista unilaterales. No fuera la forma como vosotros la comprenden, pienso,otras lenguas serian así, otros vastos conjuntos de posibilidades de articulación de las mas pequeñas unidades de significado. Lo de Catalunya no está en la lengua sino en como lo representado de esta forma resulta a los catalanes, significados distintos de lo significado en otras culturas. Si que sé estar muy lejos de comprenderlo bien pero, cuando ahy estuve no pasaba um dia sin pensarlo...Me gusta saber mal el castellano, el frances, el italiano, el ingles, un poco incluso del catalã, al final, son como conjuntos distintos de colores que representan este mismo mundo visto desde estos ojos sudamericanos...saludos txema!