dijous, 26 de febrer del 2009

Anata no o-namae wa Andreu-san desu ka (V)

I per mirar de posar fi a aquesta història que ja s'allargassa massa, aprofito un descuit de la meva cuidadora per anar a buscar l'Andreu, doncs estic segur que en trobar-lo tot es farà evident i hom restarà convençut de les meves raons. Per això vaig pels carrers cridant-lo, Andreu! Andreu!, però en veure que així atrec les mirades dels altres vianants callo i el busco en silenci, i només de tant en tant faig algun crit, Andreu!, o m'atanso a algú per a preguntar per ell, es fa dir Andreu i diu que és un psicòpata, però ni es diu Andreu ni és cap psicòpata, afegeixo. I com es diu? em pregunten, no ho sé, responc, i aleshores miro de fer-los una descripció, però em quedo mut, doncs no el recordo. I al final em troben a mi, doncs també m'han sortit a buscar. Però venen amb una bona notícia, em diuen que l'han trobat, que és a casa, esperant-me per poder-ho aclarir tot d'una vegada i posar fi a aquest enutjós malentès. I a la meva habitació el retrobo, a l'altra banda del mirall, i en veure'm venir se m'atansa rialler i em diu que es diu Andreu, i que és un psicòpata. I jo em dic dErsu_ i sóc el favorit dels Déus, li responc, també rialler. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte, ja s'ha fos.