divendres, 25 de desembre del 2009

Jūni-gatsu nijūgo-nichi (II)

Ja no em desplau que em felicitin el Nadal o que em desitgin un bon any nou. Tampoc em sorprèn, doncs tota aquesta xerrameca ja no em ve de nou i poc em costa respondre un igualment poc compromès i mal vocalitzat, estalviant-me així de pronunciar jo mateix unes paraules que res no signifiquen per a mi. Fins i tot em plau no pas poc quan algú, potser l'empleat d'una sucursal bancària o el dependent d'un comerç, un client o un conegut, tal vegada un veí, s'estalvia les fórmules habituals i s'acomiada amb un senzill adéu o a reveure, per molt que siguem a vint-i-tres, vint-i-quatre o vint-i-cinc de desembre. I és que ja no em molesta que avui sigui Nadal, Sant Esteve demà, Cap d'Any divendres vinent, i Reis el sis de gener, doncs, afortunadament, tant se me'n dóna.

2 comentaris:

nurks ha dit...

i quin descans arribar a aquest estat de nirvana indiferent! crec que aquest és el segon any que en gaudeixo
ja se sap, el camí pot ser llarg i costerut, però el descans bé que s'ho val.

Antígona ha dit...

Si dices "ya" es porque hubo un tiempo en que sí te molestaba. Lo cual me lleva a pensar que si pusieras en venta la fórmula que te ha permitido alcanzar ese deseable estado de indiferencia ganarías probablemente más pasta de la que te imaginas.

Aunque a algunos nos la podías desvelar gratis. ¿Qué mejor que una acción caritativa, para paliar el sufrimiento ajeno, en estos días señalados? :P

No sabía que el cuerpo de Robert Walser hubiera sido encontrado un 25 de diciembre. Podría ser la excusa perfecta para no celebrar la Navidad. "Ah, no, querida familia, yo ese día estoy de luto, mi religión me prohíbe cualquier tipo de celebraciones". Lo meditaré para el próximo año.