La paraula ruïna és aliena al temple grec. Fins i tot aquells que han estat més assolats pel temps no han esdevingut un cúmul de fragments esquinçats o una pila caòtica de pedres. El tambor de la columna soterrat en la sorra i el capitell arrancat posseeixen la perfecció d'una escultura conclosa, escriu, també, Zbigniew Herbert a un bàrbar al jardí, talment el senyor Herbert fos Carles Riba a Súnion o, millor encara, al château de Bierville, albirant entre la vegetació del bosc les restes del temple de Posidó, no pas una ruïna, sinó una perfecte escultura conclosa. Perilloses paraules, doncs, les del senyor Herbert, que un cop més diuen allò que més ens plau sentir.
1 comentari:
"El temps, aquest gran escultor", títol d'unes reflexions publicades com a llibre de la Yourcenar.
Veig que parlen d'estàtues i edfificis, però.
"Dels treballs que fa el cuc,
deixa'm que algun te'n digui" (Dylan Thomas, "Sobretot quan el vent de l'octubre", magnífic poema traduït magníficament per Manent)
Ostres, jo entrava a felicitar el Nadal... Ho faig amb molt de gust: Bon Nadal i Feliç Any Nou.
Publica un comentari a l'entrada