dissabte, 6 de març del 2010

dErsu_ no monogatari (III)

Abans, però, de poder sodomitzar a la dependenta de cabells curts amb la grossa verga, sento com una veu em crida, dErsu_, que és molt tard, un quart de vuit, i en despertar veig a la meva estimada companya, que em sacseja amb suavitat. Em vesteixo tot seguit, doncs, i després de prendre'm un got de llet tragino apressat pels carrers el cotxet de la petita A, fins que davallo sota terra empès pel giny mecànic d'una escala primer, un ascensor desprès, i pujo a un tren on veus conegudes semblen saludar-me. No trigo, però, en ser de nou al carrer, caminant entremig de passos reixats i del so ensordidor de les piconadores. I ja tot sol corro a encalçar un autobús, on finalment puc seure amb un llibre entre les mans en companyia de tres al·lotes eslaves d'hàbits poc saludables. Elles, però, semblen poc interessades per la lectura, i aprofitant que també hi ha dos coneguts meus, tots sis ens donem al goig de la carn, ni que sigui per obligació, doncs donades les circumstàncies aquesta sembla ser la nostra obligació. Encara sort que la mecànica del folgar em permet recordar temps passats, no per això millors, certament pitjors, doncs és com si certs comportaments fossin com el xarampió, un tràmit inevitable d'enutjós record. Finalment arribem a la meva parada, i deslliurat de les prostitutes eslaves, amb el llibre de nou a la butxaca de l'abric, torno a caminar al costat dels admirables flamencs, que un cop més romanen al lloc que tenen marcat.