dErsu_ no monogatari (IV)

I com que ja m'he allargat massa amb tot de detalls que no fan més que destorbar, em permeto accelerar la narració obviant les hores passades al despatx, les anades i vingudes d'aquí cap allà primer, d'allà cap aquí després, les saboroses menges i la imprescindible lectura, també el reconfortant descans. Però és en obviar els detalls, en deixar de banda l'anecdotari del dia a dia, allò de banal que tenen els meus records, que res em resta per narrar, doncs què podria escriure, fora d'allò que crec recordar? És potser per això que marxo tot seguit a malbaratar el meu temps en qualsevulla niciesa, que potser després narraré amb expressió florida i goig pel detall, no fos cas que, vox et praeterea nihil, res no embolcallés la manca de significat de les meves paraules, la joiosa manca de sentit de tot plegat.