divendres, 17 de desembre de 2010

Doresumēkā

Imagino la història d'un dissenyador de peces de vestir d'una trajectòria professional digne d'admiració. Un dissenyador que any rere any presenta unes col·leccions que aprofiten al màxim les possibilitats dels teixits, del tall, del patronatge, dels tints, de la costura... tot assolint un equilibri entre comoditat, elegància i innovació difícil de creure, i millorant cada nova temporada la col·lecció precedent. Un dissenyador de peces de vestir a qui a més li plau pensar un nom per cada peça que dissenya, un nom únic i insubstituïble, també imprescindible, que sembla potenciar encara més les virtuts de camises i pantalons. Un dissenyador de peces de vestir, però, a qui cada cop li costa més trobar noms per les innúmers peces que li ofereix el seu geni creatiu. Un dissenyador que any rere any ha de reduir el nombre de peces que exhibeix a les passarel·les en no trobar-los nom. Un dissenyador que, finalment, en faltar-li les paraules, plega.