Vint-i-cinc de desembre, dia que acostumo a esdevenir estoic, trobo que renunciar a la pròpia llibertat és el primer pas per assolir un estat d'ànim que si bé no goso qualificar de feliç, resulta prou satisfactori. Doncs renunciar a la pròpia llibertat no és més que alliberar-se de la més cruel de les tiranies, la del propi caprici, per deixar-se bressolar per tot allò que les circumstàncies tinguin a bé oferir-nos. Això és així si més no cada vint-i-cinc de desembre, dia que, repeteixo, acostumo a esdevenir estoic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada