diumenge, 13 de març de 2011

Ishi o nagemasu

Avui he llançat pedres contra un desconegut que caminava al meu davant.

De primer l'he encertat a l'espatlla dreta amb una pedra ben cantelluda d'uns dos-cents cinquanta-grams, probablement granítica, doncs al llarg de la rectilínia trajectòria que ha descrit li han espurnejat minúsculs cristalls que semblaven mica, un dels minerals constitutius del granit. En rebre l'impacte el desconegut ha comés un imperdonable error que ha estat clau en l'èxit de la meva agressió, doncs enlloc de fugir o mirar de defensar-se, s'ha aturat i s'ha tombat, donant-me així l'oportunitat d'encertar-lo per segona vegada, aquest cop amb un tros de runa, probablement un fragment de maó de fabricació manual, si m'atenc a la seva textura i porositat. Aquest segon llançament l'ha impactant al front, i aquí el desconegut ha fet palesa la seva gran turpitud, doncs enlloc d'arrencar a còrrer s'ha dut la mà al trau que se li ha obert sobre la cella dreta, d'on ha començat a rajar-li un escandalós fil de sang. Paralitzat per la por, m'ha estat fàcil encertar-lo amb un bonic fragment de roca metamòrfica, potser una quarsita, que l'ha fet trontollar en impactar-li a la templa esquerra. Finalment l'he estabornit amb una pedra de formes arrodonides que no he sabut identificar, i que també l'ha impactat a la templa esquerra, tot fent-l'ho caure sobre el panot de la vorera, ja privat dels sentits.

Amb el desconegut caigut de bocaterrosa he trucat als serveis d'emergències per donar avís que havia trobat un home estès al terra que sagnava abundosament, i a qui semblava que havien apedregat.