dilluns, 8 de juliol de 2013

Chikatetsu de kesa

Aquest matí he coincidit als ferrocarrils metropolitans amb una dona d'una bellesa aclaparadora i poc convencional. I assegut al seu davant al llarg de dues parades, m'he complagut en imaginar que captivat per la seva bellesa i en contra del meu costum de no adreçar-me mai als desconeguts, no podia evitar de dir-li que trobava que era ella una dona d'una bellesa aclaparadora i poc convencional. I ja posats m'he imaginat que la dona que seia al meu davant em regraciava amb paraules amables i ben triades, però que tot seguit em responia que ella em trobava a mi d'una lletjor que ofenia als sentits, geperut i escanyolit, brut i mal girbat, amb un nas d'acudit i un desagradable alè que podia a all. I és aleshores que m'he imaginat mut davant les paraules de la bella desconeguda que seia al meu davant, doncs bé el significat de les seves paraules s'adeia amb excessiva precisió a la meva persona, i tot seguit he imaginat com la desconeguda em pregava que excusés la seva sinceritat, i com començava a explicar-me la seva malaurada història.

I he imaginat que talment el conte de l'aneguet lleig, la bella desconeguda havia estat una adolescent granelluda i contrafeta que vivia acomplexada per causa del seu cos, que constantment era causa de befa i escarni per part de tots aquells que la coneixien. I he imaginat també com la desconeguda pregava a Zeus que li concedís el do de la bellesa, i com Zeus escoltava la seva pregària i decidia concedir-li allò que se li demanava, convertint a la que fins aleshores havia estat una grotesca adolescent en la més bella de les dones que hom pugui arribar a imaginar, justament aquella que seia al meu davant. Però Zeus va imposar-li una petita condició, no més que un ridícul preu a pagar pel gros favor que se li feia, una menudesa de no res: la seva virginitat.

Però embriagada per la seva nova bellesa, la més bella de les mortals oblidà la paraula donava i es deixà seduir per les maneres afalagadores i interessades d'aquell que havia estat el seu amor secret. Quants cops no havia sospirat pels llavis d'aquell noi bru i una mica brusc que abans la menyspreava i ara li feia la gara-gara d'una manera tan descarada. I oblidada la promesa feta, he imaginat com la noia es lliurava al jove adulador, que la penetrava amb la turpitud pròpia d'un adolescent, i com el que havia de ser l'acompliment de tots els seus desitjos, es convertia per la jove desconeguda en no més que un dolorós esquinçament.

I tot seguit, és clar, he imaginat la còlera de Zeus, que foll de ràbia retreia a la noia el seu insensat capteniment, que havia aconseguit guanyar-se la malvolença del més poderós dels Déus a canvi de no res. I m'he complagut en imaginar com Zeus castigava la noia a dir sempre la veritat, i com, en un principi, la noia s'alegrava pel càstig rebut, creient, en la seva comprensible inexperiència i havent temut que la bellesa li fos retirada, que la veritat mai podria esdevenir una pena. Però a cops de veritat he imaginat com la noia perdia primer els coneguts, més endavant les amistats i finalment la família. I si bé la seva excepcional bellesa feia que no fossin pocs aquells que se li atansaven, el seu parlar allunyava a tothom del seu costat fins a convertir-la en una marginada, doncs aquells que ja la coneixien la rebutjaven de pla, i aquells que no la coneixien fugien del seu costat en sentir les seves sempre certes paraules.

I ja cap al final m'he imaginat com la bella desconeguda em deia que si bé el meu aspecte físic li resultava repugnant, jo semblava una persona educada i discreta, d'una certa cultura i econòmicament solvent, i que si així ho desitjava ella es lliuraria a mi i esdevindria la meva esposa. Afortunadament en aquell moment arribàvem a Passeig de Gràcia, i és aleshores que he imaginat com jo m'excusava dient que aquella era la meva parada i que havia de canvia de línia per així poder prosseguir el meu viatge fins al despatx, on moltes eren les obligacions que m'esperaven, i que malauradament la pressa m'impedia aprofundir en la seva coneixença, i que m'excusés, i que sens dubte ja ens tornaríem a trobar, i altres grosses imprecisions. I tot això ho imaginava jo aquest matí, fins que arribat a l'andana he restat enllaminit per una nova desconeguda, potser no tan bella, però sens dubte de cabells més curts, i aleshores ja m'he complagut a imaginar una altra història que ara no ve al cas.

1 comentari:

pons007 ha dit...

Tu si que saps com distreuret en el transport públic! I es curiós, com més estiu es més noies espectaculars trobes en el tren, on s'amagaran durant l'hivern? XD