Una rondalla tradicional és la del pacte amb el diable, on el protagonista de torn, d'habitud no més que un pobre taujà que es creu molt espavilat, acostuma a bescanviar la seva suposada ànima immortal a canvi de certs favors que l'han de proporcionar quelcom que creu desitjar, com ara riqueses, amor o el reconeixement públic de la seva suposada vàlua. Al final de la rondalla, en veure-li el protagonista les orelles al llop, acostuma aquest a penedir-se del pacte fet i es norma que acabi trobant algun subterfugi per tal de negligir la paraula donada i no pagar el preu marcat per haver obtingut allò que creia desitjar, de manera que l'ànima resta lliure per ascendir als cels i el diable es queda amb un pam de nas.
La moral de la història sembla clara. Si pactem amb un indesitjable podem trencar el pacte fet en qualsevol moment i per qualsevol raó, doncs la pròpia natura indesitjable del nostre interlocutor no només ens justifica, sinó que ens obliga a l'incompliment, en no haver res de més desitjable que estafar a un suposat estafador. Només és necessari, cosa ben fàcil, convèncer-se de la natura demoníaca d'aquell que gosa exigir-nos el compliment del nostres compromisos.
I qui dia passa any empeny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada