dilluns, 23 de març de 2015

Jinsei wa nagai desu ka

És llarga la vida? De vegades crec que sí, i que ja són molts (que no masses) els dies que porto viscuts, tants, que en mirar enrere i parar atenció als fets del passat, aquests em resulten boirosos i distants, fins i tots aliens, i és aleshores que no puc més que concloure que tot allò que crec recordar no ho vaig viure pas jo, sinó algú altre, sens dubte aquell ésser odiós i menyspreable que va gosar vestir la meva aparença i gastar el meu nom. Però no tan sols aquell infant solitari i aquell adolescent malagradós, sinó també aquest adult absent que creu no necessitar a ningú. I és aleshores que convinc que no, que la vida és breu, brevíssima, d'una durada que costa de copsar, i és endebades que provo d'allargar l'instant present, convençut que, talment els alienígenes aquells de Santa Mira, en qualsevol moment seré substituït per algú que, no ho dubtin, m'empitjorarà encara més.