dimecres, 4 de març de 2015

Ichi mo

I finalment em plau comentar que de la mateixa manera que tinc un conegut mancat de nas i un conegut mancat de penis, també tinc un conegut mancat d'existència. Gràcies a aquest fet poc habitual, el meu conegut mancat d'existència resulta un company excel·lent que mai no destorba amb acudits grollers ni comentaris redundants. Així, el meu conegut mancat d'existència és discret i educat, sempre respectuós amb els altres, amant del silenci i poc amic de bullangues. I se'l pot dur arreu, al meu conegut mancat d'existència, que sempre es comporta com cal i mai no se li escapa cap pet. Fins i tot, en certa ocasió, el meu conegut mancat d'existència va acceptar, sense expressar cap queixa ni retret, restar dempeus al llarg d'una interminable i tediosa cerimònia civil on els organitzadors havien oblidat de reservar-li un seient. Comportament exemplar, sens dubte, el seu, i mereixedor de les més altres lloances i distincions, com ara la Creu de Sant Jordi o el premi Planeta. Només, però, un petit tret del seu caràcter sembla de vegades destorbar a tots aquells envejosos a qui costa apreciar les virtuts d'una persona: el meu conegut mancat d'existència té l'admirable costum de tractar als altres talment també fossin, com ell mateix, persones mancades d'existència, cosa que fa que més d'un pugui sentir-se ignorat i menystingut pel seu tracte, com si l'existència fos, d'alguna manera, quelcom desitjable.