dilluns, 18 de gener de 2016

Samui desu ne (II)

Diu el diccionari que el fred és la sensació produïda per la pèrdua de calor. Fent cas al diccionari, una persona freda bé podria ser una persona que ha perdut l'escalf que abans tenia, com per exemple, una nena petita que de cop sobte es troba separada dels seus pares i és obligada a viure en companyia d'un avi poc amorós. I si a més la separació es produeix enmig d'una gran nevada en una petita ciutat d'un país àrtic, s'entén que la nena en qüestió esdevingui un dels personatges més freds que recordo haver ensopegat en les meves lectures. Desprès hi ha els fets que viu la nena, alguns de previsibles, d'altres d'inversemblants, i no pas pocs de ben trobats, i la manera que l'autora té de narrar tots aquests fets, tant els previsibles com els inversemblants i els ben trobats, que no m'ha acabat de plaure del tot, potser per aquella malaltissa malfiança que tinc vers tot autor viu.

No obstant això, no puc negar la simpatia que he agafat per la gèlida protagonista de la novel·la, cosa que em fa pensar en un enèsim gènere literari, el format per les novel·les els protagonistes de les quals ens desperten una franca, viva i potser absurda simpatia, com bé ha estat el cas d'aquesta, Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, de Mònica Batet, autora que els senyors papenvidriats ja havien tingut la gentilesa de presenta-me.