dissabte, 2 de gener del 2016

Watashi wa sōsēji ga suki dewa arimasen

I de cop sobte, un cop els menuts dormen i jo em disposo a encetar l'agradosa lectura, resto destorbat per l'estrèpit del timbre. I en obrir la porta em trobo, com no pot ser altrament, amb el poca pena d'en Jota, que tragina un espaordidor cilindre de sobrassada alhora que articula paraules mancades de senderi. Mireu, dErsu_, quina preciositat! Acabo de tornar de Ciutadella i us porto aquesta excepcional sobrassada, que escampada per sobre d'aquell pa de sègol i blat que gasteu resultarà sensacional.

Però que dieu, malànima? li responc esverat. Prou hauríeu de saber que poques coses m'ofenen més que la sobrassada, especialment la d'escampar, i si conserveu alguna engruna de sensatesa al magí, fareu bé de ser vós qui escampi tot seguit, l'adverteixo temorós del que se'ns dubte s'esdevindrà. Un moment, caríssim dErsu_, un moment... i amb una mica de mel per sobre? o amb arengades fumades? o amb formatge de cabra? o amb ceba i espinacs? m'insisteix Jota, que no deixa de brandar l'espantosa sobrassada pel meu davant. Foteu el camp, odiós insensat! li crido amb ferotgia abans no sigui massa tard. Però alhora que bramulo noto com la pell se'm tiba i la musculatura se'm desenvolupa, la pell se m'acoloreix i el furor m'ennuvola el pensament, doncs, com sempre que em trobo en presència d'una sobrassada, em metamorfoso en un gegantí hominoide verdós de força descomunal i raciocini disminuït, que a cops de puny fa xixines tot el que es troba pel davant, Jota inclòs, que, un cop més, traspassa víctima de ses pròpies follies.