dimarts, 12 de gener del 2016

Shinde imasu ka

Són tres les persones a qui he sentit explicar la seva mort i posterior resurrecció. El primer fou un bruixot de Los Santos, província de Salamanca, amb qui vaig coincidir fa molts anys en un tren que travessava la península. El segon fou un capellà que oficià, fa també uns quants anys, la missa en record d'un familiar difunt i encara no ressuscitat. I el tercer, i de moment darrer, un comercial que, no fa gaires dies i sense cap raó aparent, m'explicà amb tot detall la seva mort i posterior resurrecció.

Els tres coincideixen en alguns detalls. Sensació de separació del cos i llum, molta llum, talment acostumen a explicar els que expliquen aquestes coses. Els dos primers també parlen d'un sentiment de gran felicitat i benestar, d'un túnel, i de com, al final del mateix, una veu els instava a tornar, que encara tenien feina per fer. Feina que portà al primer a convertir-se en bruixot i al segon en sacerdot, oficis aparentment semblants, però en realitat oposats. El tercer, però, divergeix en aquesta part del relat, que acostuma a ser la canònica per part d'aquells que acostumen a explicar la seva resurrecció. Cap túnel, cap veu, cap sensació de felicitat. Només la llum, molta, enlluernadora, i, en despertar, la cara de la mare que se'l mira angoixada. Aturada cardíaca a causa dels efectes d'una medicació mal subministrada, i ell de cop reviu quan el metge ja el dóna per mort. Ell, aleshores un infant, cuita a amagar-se sota la taula, temorós d'haver fet alguna malifeta, en veure la cara d'esglai de la seva mare. Interpretacions del fets? una missió a complir, pels dos primers; cap ni una, per part del tercer, només una insuficiència pancreàtica de per vida.

Jo, és clar, només confio en les paraules del tercer, que, a més, em despertà una grossa simpatia, tal com s'escau a tot comercial com cal.