dimecres, 2 de març del 2016

Pātī ni ikimashita

El convidat socialment conegut i èticament compromès és el darrer en arribar a la festa. Però un cop arribat i saludats els amfitrions amb tota pompa i circumstància, l'esmentat convidat capta l'atenció de la resta de convidats amb les seves maneres amables i desimboltes, i no triga a participar de manera superficial però força llampant en totes les converses, sempre amb frases simpàtiques i enginyoses que res no volen dir, alhora que troba el vi excel·lent i les menges exquisides. I és que el convidat socialment conegut i èticament compromès mai no conversa, només s'exhibeix, repetint amb gran mestratge el que d'ell s'espera, ja sigui en una entrevista, en un míting de qualque formació anti-capitalista, o, com en aquest cas, en una festa d'aniversari.

I en contra del que potser poden donar a entendre les paraules del paràgraf anterior, el convidat socialment conegut i èticament compromès em desperta una viva simpatia, i encara que trobo que en tot s'equivoca, sempre em resulta plaent escoltar les seves paraules, que no només tenen la virtut d'estar mancades de significat, sinó que, a més, no requereixen ni accepten cap resposta.